Artist STATEMENT / La meva PROPOSTA / Mi PROPUESTA artística
M. de Cervantes: a painter's quote / Cita de "El Quijote"
There´s no freedom in freedom; there's only freedom in structure
No surge la libertad de la misma libertad; más bien de la composición
La llibertat no sorgeix de la pròpia llibertat; tan sols de l'estructura
-Branford Marsalis, músic de jazz contemporani
My subject is actually the suggested image; the one that occurs while creating a pictorial space.
In order to both "make" or "look at” a live painting, we use strong involvement (as opposed to what happens with commercial images). Thus, paintings claim an accurate attenction: as spaced in time as it has been for the author to paint its different layers. We all know the impossibility of perceiving artwork by digital means.
Mi tema es la imagen sugerida; aquella que se entrevé en el espacio pictórico.
Tanto para “hacer” como para “mirar” una pintura en vivo, se precisa una dedicación (al revés que en la imagen comercial). Los cuadros piden una mirada lenta: tan espaciada en el tiempo como para el autor le haya ocupado pintar las distintas capas. És obvia la imposibilidad de percibir una obra por vía digital.
El meu tema es la imatge suggerida; aquella que s'entreveu dins l'espai pictòric.
Tant per “fer” com per “mirar” una pintura en viu, hi cal una dedicació (a l'inrevés que amb la imatge comercial). Els quadres demanen una mirada lenta: tan espaiada en el temps com per l'autor hagi estat el pintar-ne les diferents capes. De fet, és òbvia la impossibilitat de percebre una obra per la via digital.
PICTORIAL SPACE (Form)
Based on juxtaposed areas of color, it is offered as a "reality" -unlike the "ephemeral" as it is in the digital world) based on color-. Displaying the materiality of painting as if it were a matter of sculpting: in a surface yet layered.
My formal references begin at the avant-garde and the resumption by certain contemporaries (such as H. Hodkin or G. Richter) of Cézanne's old challenge: to build-up a painted form only by specific means of color.
Avoiding the artifice, my brushstrokes aren't hidden. The concretion of the shade, the pressure and direction of the stroke... even the size of the chosen brush, are decisions in sight, layer after layer and up to the surface.
TEXT-SYMBOL (Content)
Whether it is a signage, a silhouette or some more or less recognizable figurations over the color fields, it appears in the last layer, as a "conclusion" of the painting.
I’ve always been involved with abstraction, trying to make an understanding by colors and materials slowly settling down; but at the same time, I choose to culminate in a calligraphy or recognizable form -even as an ironic or redundant message: see the quote from Don Quixote-. Just escaping from the standard chromatic abstraction rules which carefully avoided any representation, text or narrative.
EL ESPACIO PICTÓRICO (por la forma)
A base de zonas de colores yuxtapuestos, se ofrece como una "realidad" -a diferencia de lo "efímero" que se encuentra en el mundo digital- propiamente basada en el color. La materialidad del pintar, como si se tratara de esculpir, por capas y en el plano.
Mis referentes formales comienzan en la vanguardia y la reanudación por parte de ciertos contemporáneos (como H. Hodkin ó G. Richter) del viejo reto de Cézanne de construir por medio del color.
En ese intento de huir de artificios, la pincelada no se esconde. La concreción del color, la presión y dirección del trazo... incluso el tamaño del pincel escogido, son decisiones a la vista, capa tras capa y hasta la superficie.
TEXTO-SÍMBOLO (por el contenido)
Tanto si hay una rotulación, como una silueta o una figuración más o menos reconocibles en el campo del color, vienen a ser la "conclusión" del cuadro en su última capa.
Siempre estuve ubicado en la abstracción, en el intento de acordar colores y materiales lentamente sedimentados en el taller; optando sin embargo, a la vez por una caligrafía ó forma reconocible -incluso un mensaje irónico ó redundante: véase la cita del Quijote-. En mi voluntaria distancia con las reglas de la abstracción cromática que rehuían toda representación, texto ó narrativa.
L'ESPAI PICTÒRIC (per la forma)
A base de zones de colors juxtaposats, s’ofereix com una "realitat" -a diferència de l’"efímer" que es troba al món digital- pròpiament basada en el color. La materialitat del pintar, com si es tractés d’esculpir, per capes i en el pla.
Els meus referents formals comencen en l’avantguarda i la represa per part de certs contemporanis (com H. Hodkin ó G. Richter) del vell repte de Cézanne: construïr per mitjà del color.
En aquest intent de fugir d'artificis, la pinzellada no s’amaga. La concreció del color, la pressió i direcció del traç... fins-i-tot la mida del pincell escollit, són decisions a la vista, capa rera capa i fins a la superfície.
TEXTE-SÍMBOL (per el contingut)
Tant si és una retolació com una silueta ó una figuració més o menys reconeixible dins el camp de color, representen la meva "conclusió" del quadro.
Sempre m'he sentit part de l'abstracció, intentant l'entesa dels colors i materials lentament sedimentats al taller; tanmateix alhora optant per una cal·ligrafia o forma reconeixible (fins-i-tot en mode irònic o redundant: vegeu la cita del Quixot). Vet aquí la meva distància de l'abstracció cromàtica reglada quan defugía qualsevol representació, text o narrativa.